Hola!Com va?

Be, sols et volia dir que mha agradat el teu fic, sobretot que estigui en sa nostra llengua, el català, ja que es dificil de trobar fanfics catalans.

Un bon treball!

encara no me l'he llegit, sóc la Llue, i fem servir la Tasha Dawn i jo el compte del Racó del català per agregar fics de tot fanfiction en català, ja que no tenim català a fanfiction ... doncs intentarem fer laguna cosa al nostre avast. per això fiquem tots els fics en català als nostre favorits. és un punt de partida per poder llegir en català, des del racó del català. bé! això és tot nena. merci per tot. j(ja em llegiré el fic
i si coneixes d'algun fic en català no dubtis a dir-m'ho o a mi o a la Tasha dawn _

dew!

Entendí la mitad o menos xD jajaja

Wuola!

No se com he vingut a parar aquí, jeje, pero sigui com sigui, i sóc! I bueno, t'he volgut deixar el review per dir-te que m'ha agradat molt... Veig l'escena molt... real, com si la tingués davant, però per un altre cantò, jo mai l'he viscuda, encara que dona la sensació que tu saps molt bé del que parles... M'agrada molt, sí, els sentiments, les pors, la felicitat, està tot molt bé. Jo crec que per ser feliç no fa falta una parella, però si fa falta gent aprop, gent que t'estimi encara que siguin amics i familiars. Sempre se'n riuen de mi les meves amigues (de bona fe) de que sóc massa feliç! Encara que estic convençuda que ho seria mçes amb un Trancs al meu costat... La veritat es que de que va sortir per primer cop que m'agrada! Encara que la veritat es que vaig tenir una gran desepció al veure DB GT, on estava en Trancs tímid, bona persona, com aquest que descrius tu...? On era el que havia matat en Frizer? En Trancs de DBGT era més arrogant (que no es que no m'agradi, pero a ell no li pega gaire...), clar que ell de petit ho havia tingut tot, no com el del futur... Conclusió: em quedo amb el del futur, pero me'l quedo!

Bueno, ho sento, sempre em passa començo a xerrar i no callo! D

Per cert, és el primer fic que trobo en català! m'ha et ilusió, jo ara m'he acostumat, pero abans m'era molt millor expresar-me en català... (i la veritat es que verbalment encara, jajaja
vinga, ja miraré més coses teves!

Mina

Doncs jo no penso pas que els diàlegs no portin enlloc!(No recordo exactament com ho vas dir tu). A mi m'agraden molt! I m'encanta que la Pan respongui el que jo preguntaria! T'estimo molt, maquíssima. Sí que porten a un lloc: a fer-me feliç! Muacs, muacs, muacs!