Reviews for Com m'agrades
Taitta chapter 11 . 7/31/2012
Que boniiic :D
Com m'agrada en Sherlock, de veritat! Sento que amb aquesta vinyeta el conec una mica millor(?) xD
Continuaràs escrivint aquest fic? Ho dic perquè no l'has posat en "complete". De totes formes jo li dono alert (si es que no li he donat ja) i si l'actualitzes, continuaré llegint :D
Un petó!
Taitta chapter 10 . 7/31/2012
Ara mateix estic morint de l'adorabilitat. No puc. No puc! NO PUC! Son MASSA macos! aklsjfdaksdjf ;w;
M'has tingut totalment enganxada a la pantalla, i a cada paraula que llegia m'emocionava més i més! Si es que soc una cursi de primera. M'encanten totes aquestes coses!
En Sherlock es taaan maco volent assegurant-se de quantíssim te en compte els esforços d'en John... I en John potser que no sigui tan llest com ell, però aqui sembla dominar més el tema, com a mínim en quant a sentiments es refereix. En Sherlock el podrà conèixer molt, però en John tampoc es queda enrere.
Que seria d'en Sherlock sense en John a l'hora d’expressar-se? *-*
Taitta chapter 9 . 7/31/2012
Pobre John, que només li queda parlar amb la calavera. M'han agradat molt les seves reflexions! Sobretot en la que diu que no li pot dir a en Sherlock tot allò si no vol fer-li més gran el seu ego xD Però com també diu el nostre estimat John, al detectiu no li pot ocultar res, així que el més probable es que no hagi de necessitar dir-s’ho perquè en Sherlock ja ho sabrà :3
Que maco que maco que maco! Continuo llegint.
Taitta chapter 8 . 7/31/2012
wow, no m'esperava un lemmon al fic! Quina agradable sorpresa *-*
M'ha agradat moltísim! No sé com s'ho fan per ser sexys i macos alhora xD Ay, de veritat que m'ha encantat! No sé que dir-te! Sempre em deixes sense paraules jaja
Per cert, disculpa haver trigat tant a continuar llegint. Aquests dies estic treballant més en fics meus que no llegint d'altres. Però avui ja acabaré amb aquest!
Taitta chapter 7 . 7/19/2012
Que bonic, per favor! Aquest es el que més m'agrada de tots (per ara)!
M'ha encantat poder llegir al menys una escena en la que en Sherlock s'ocupi de cuidar d'en John. No se sap perquè està tan trist, però de segur que en Sherlock l'animarà de qualsevol manera! Se m'ha fet tan dolç quan ha començat a tocar la peça que més li agrada a en John encara que a ell no li agradés, només per fer-lo sentir bé *-*
Ha sigut massa maco! Oh, i quan en Sherlock s'emociona mentre toca... Preciós ;w;
Taitta chapter 6 . 7/19/2012
Que macooo!*-* La veritat es que sí; en John es l'unic que sap com tractar-lo.
Que bonic tot el que en pensa ell al respecte :3
Taitta chapter 5 . 7/19/2012
jajajaj Quan vol sí que l’interessa netejar a en Sherlock!
Se’m fa divertit en Mycroft a aquest fic, com si no hi pintés res en tot allò (que de fet no ho fa xDD) i només fes visites per causar problemes a la nostra estimada parella.
M'ha fet gracia el comentari d'en John que diu "[...] No entenc més del 60% dels intercanvis que els dos germans Holmes efectuen en una conversa habitual. Avui, si he arribat al 40% probablement ja exagero..." Pobret, a sobre que en Mycroft está molestant no acaba d’entendre’l del tot xD
Taitta chapter 4 . 7/19/2012
Oh Mycroft Mycroft Mycroft, sempre ficant el nas on no et demanen... No crec que la seva vida sigui tan avorrida com per haver d'estar pendent del seu germà D:
M'ha agradat el penúltim paràgraf, amb la idea que té en Sherlock del món d'en John. I m'ha fet gracia imaginar l'expressió d'en Mycroft, no sé perquè xD
Taitta chapter 3 . 7/15/2012
Hola Grissina, ja torno a ser aquí, donant la tabarra de nou xD Per no ser molt empipadora he decidit deixar review als capítols que més m'agradin (ara només falta que m'agradin tots moltísim...!).
Bé, aquesta vinyeta no m'ha agradat; m'ha encantat! En Sherlock es senzillament genial jajaja Diu les coses amb tota la simplicitat del món i al final porta a en John fins a on ell vol! Es clar que per alguna cosa se'l considera un geni... xDD
Els últims diàlegs m'han agradat molt també, amb en John rendint-se i en Sherlock gaudint del seu triomf. I el "A tu. Dins meu. El més aviat possible" m'ha fet somriure com a una bleda jajaj
AKARI chapter 11 . 6/5/2012
Renoi! Segurament el millor fic en català que he llegit. Espero el seguent capitol, podras "posar" alguna deducció d'en Sherlock?

Una lectora avitual.

(Perdona si hi han mases faltes d'ortografia, pero soc de ciencies i estic escrivint amb una DS, cosa poc senzilla).
Eva Guzmn chapter 2 . 5/9/2012
Boníssim! m'agradt moltíssim trobar un fic en catalá,la veritat es que ha sigut una sorpesa d'alló més agradable,el fic genial,això no fa falta ni dir-ho m'agradat molt com has caracteritzat la relaciò entre el Sherlock i Watson,simplemente perfecte,a més amb la llegua que més m'agrada al mon,espere veuren més de fic amb catalá molt anim! aquí ja tens una fan incondicional!
Hangover chapter 9 . 1/29/2012
M'encanta com vas descrivint la relació que tenen, ja no podré veure la sèrie igual :P gràcies per escriure!
Chaneta chapter 11 . 9/25/2011
Molt maco.

Es cert que tothom s'equivoca i es maco que en John li segueixi el joc quan intenta disimular; massa bo es en John.

Tot i que trobo que la part de vanitat i egocentrisme es mooooolt mes gran del que es pot intuir pel fic, jejeje.

Esta clar que en John no es l'unic encegat per l'enginy i agudesa mental d'en Sherlock eh? ;P

Ens llegim!
Chaneta chapter 7 . 7/1/2011
Que maaaaaaaaaco! Aquest es el capitol que mes m'ha agradat de tots (almenys de moment). No estem gaire acostumades que sigui en Sherlock el que cuidi d'en John oi? Pero aixo no vol dir que no ho sapiga fer quan cal.

M'ha encantat l'ultima frase i crec que resumeix molt be tot el capitol.

I per fi ens has resolt algun dels dubtes dels primers capitols. Increible! ;p

No tinc millors paraules amb les que expressar fins a quin punt m'ha agradat la vinyeta.

No puc esperar a llegir la següent!

Fins a la propera!
Chaneta chapter 6 . 7/1/2011
Aquest capitol m'ha entendrit i entristit alhora. Ja se que es contradictori pero es que sincerament si jo fos en John arribaria un punt en que estaria cansat de que en Sherlock segueixi actuant de la mateixa manera.

Es a dir, es maca la part en que reconeix que es dificil de tractar i que agraeix que en John el freni de tant en tant, que l'enfronti en comptes de sortir corrents. Pero la part en que diu que els dos saben que ho seguira fent... no se, si jo fos en John segurament em sentiria impotent, sabent que el que li digui nomes ho tindria en compte durant uns dies.

Aquesta actitut, emperò, es molt "Sherlockiana"

Per aixo encara no he decidit si m'agrada o no el capitol. Em dona una sensació agridolça que no sabria classificar.

Ens parlem en la següent vinyeta!
22 | Page 1 2 Next »