EL CAMÍ MENYS FRESAT

Traducció amb el permís explicict de l'autora de "The Road Less Traveled" de Verity (fanfiction punt net /u/2494960/)

Nota de l'Autora: Hauria de mencionar que aquesta història té lloc en algun punt entre 'The Blind Banker' i 'The Great Game'...


01. Objectiu Marcat

SHERLOCK P.O.V.

"L'estàs perdent, saps."

Vaig abaixar el violí que havia estat puntejant i vaig mirar amunt cap a l'inoportú convidat inesperat, el meu germà.

"Mycroft, podrien les teves observacions ser encara de menys ajuda?" Vaig demanar-li. "Fes les teves afirmacions amb sentit o, preferiblement, roman en silenci. De fet, si us plau no et sentis pas obligat a romandre aquí. – M'asseguraré de donar records a en John de part teva tant aviat com torni, i felicitar-lo per la seva excepcionalment ben programada absència."

"Estàs sent obtús deliberadament, o ets realment així d'estret de mires, Sherlock?"

Em vaig eriçar. "Sigues clar o ves-te'n, Mycroft," Li vaig dir bruscament, la meva paciència, sempre mínima, acabant-se bruscament.

"Sherlock, Sherlock," va sospirar, d'inapropiat llarg patiment, negant amb el cap per si de cas. "On és el bon Doctor de totes maneres?"

"Com si no ho sabessis," vaig replicar amb disgust. "Realment, els teus servents son deplorablement inadequats quan es tracta de subterfugis – és dolorosament obvi que ens tens al dos sota vigilància, encara que el que intentes aconseguir ficant el teu nas desproporcionadament llarg en els nostres assumptes està més enllà de mi."

"Molt bé," va replicar en Mycroft, adonant-se clarament que no pensava picar el seu esquer. "En John és a la seva tercera cita amb la Jane, a qui va conèixer a la cua del Xinès per emportar carretera a avall. Aquesta serà la quarta dona amb qui hagi sortit des de que es va mudar al teu pis, i fins ara els indicis semblen indicar que la seva relació es tornarà íntima, sigui avui o en un futur molt proper." Va fer una pausa, contemplant-me de forma càustica. Vaig arquejar les celles, preguntant-me on punyeta volia anar a parar amb aquell corrent d'informació irrellevant.

"Sherlock, no ho veus?" va demandar, inclinant-se endavant a la seva cadira. "En John està buscant alguna cosa i tard o d'hora la trobarà. No va ser la Sarah, la Rachel, o l'Alice, i pot no ser la Jene, però en algun moment trobarà una dona que estarà disposada a aguantar que surti corrent quan sigui que li enviïs un missatge, o que acceptarà la part que ofereix d'ell mateix i que en retorn li donarà el que ell necessita – i arribats a aquest punt, estimat germà meu, ell se n'haurà anat, serà casat, s'haurà establert, i tu tornaràs a estar sol, sense la persona que et complementa i completa."


Molt després que en Mycroft finalment hagués marxat, ajagut al sofà mirava al sostre i ponderava el que m'havia dit. Per molt que odiés admetre que en Mycroft pogués encertar res de res, veia clar que tenia una mica de raó.

Jo no volia tornar a treballar sol – tot anava molt millor quan en John estava amb mi; ell mantenia els espècimens humans més molestos a ratlla, m'era absolutament lleial i era completament fiable, per no dir sorprenentment útil en situacions perilloses. La seva intel·ligència, òbviament, no estava al meu nivell i les seves deduccions, si se les podia anomenar així, eren casi inevitablement errònies. De totes maneres, sovint els seus errors aclarien el camí per els meus propis punts de vista, i apreciava de forma refrescant les meves habilitats. Realment, ell era la parella ideal per a mi, en tots els sentits.

Desafortunadament, tal com el meu irritant germà havia assenyalat, El propi John tenia necessitats que no estaven cobertes pels lligams de la nostra relació actual. Ell estava buscant cobrir aquestes necessitats en algun altre lloc, i en allò requeia el risc... Com en Mycroft havia deixat clar de forma tan molesta, en algun moment alguna Jan, Ruth o Mary arribaria i em prendria en John – l'estructura d'una relació tradicional prevaldria i ell acabaria casat i, inevitablement, deixaria el meu pis com també, a un nivell inacceptable, la meva vida.

Per tant, havent reconegut el problema potencial, vaig posar la tremenda potencia del meu cervell a determinar-ne la solució. Volia realment en John acabar casat, assentar el cap, tenir una família? En general jo creia que no... ell es delectava amb el nostre estil de vida excitant i perillós i allò no concordava amb el tradicional estil de vida domèstic. Tolerava les criatures, però no semblava particularment còmode amb elles i mai havia expressat cap interès en contribuir amb el problema global de la superpoblació.

Per això, presumiblement hi havia un instint més bàsic que l'empenyia a gastar el temps en un corrent de dones tedioses i gens interessants, la companyia de les quals no podia ser escollida en detriment de la meva.

Deducc: En John volia sexe i prenia el camí més tradicional per obtenir-lo.

Deducció suplementària: Hi havia una possible necessitat addicional de demostracions físiques d'afecte més generalitzades.

En Resum: Per evitar la crisis potencial de que en John es casi, aquests requeriments addicionals han de ser inclosos en la seva relació amb mi, fent d'aquesta manera una tercera part completament innecessària a la vida den John.

Conclusió: Necessito que en John Watson s'enamori de mi.


Grissina: Espero que la meva traducció d'aquesta història li faci justícia.

La versió original pot ser trobada en aquesta mateixa pàgina pel títol "The road less traveled" (fanfiction punt net /s/6298052/1/The_Road_Less_Traveled).

Tant l'autora com una servidora agrairem moltíssim qualsevol comentari que ens volgueu deixar al llarg de la història, tant durant el procés de pujar-la com un cop acabada.

La història està també disponible en xinès (per a més informació preguntar a l'autora) i potser en un futur la pujaré també en castellà, tot i així ja n'existeixen traduccions a aquest idioma, (per més informació, de nou, contacteu amb la Veriry).

Només em resta demanar-vos que m'aviseu de qualsevol error que detecteu i desitjar-vos que gaudiu de la lectura.