El Nadal Menys Fressat

traducció autoritzada de "The less Travelled Christmas" de Verityburns


SHERLOCK P.O.V.

En John va girar el cos una mica enllà de mi, llavors es va tirar enrere, l'angle em donava més llibertat per acaronar-li amb els dits el seu... no, el meu tatuatge. Sabia que no era probable notar-lo elevat gaire temps més – M'hauria d'aprendre de memòria la seva localització exacta des de tots els angles d'aproximació abans no es tornés identificable només al tacte.

Encara estava processant tot el que ell havia dit abans, i em sentia especialment sorprès per algunes de les coses dites, en concret la frase 'No' vol dir 'No', la qual ressonava al meu cap d'una manera que suggeria que seguiria allà amb mi durant molt de temps.

Res es podia comparar a la por que m'havia assolat al sentir-li dir 'hem de parlar', tot i així; perdre en John és probablement l'única cosa que realment em fa por. Sabia que jo no podia ser una persona fàcil per conviure-hi, però faria tots els possibles per respectar el que en John m'havia dit, i per assegurar-me també que les coses no tornaven a anar tant lluny de nou si ell no era feliç. No estava d'acord amb tot el que havia dit, però el fet que ell ho pensés era suficient per preocupar-me. Vaig abaixar el cap per recolzar-lo en el seu; no podia arriscar en John.

Els nostres petons a l'habitació havien estat un gran alleujament, però ara les últimes dues setmanes intentaven posar-se al dia dins meu i jo necessitava més... molt, molt més. Era estrany pensar que havia viscut tants anys sense sentir cap mena de desig sexual, i ara, amb en John, dues setmanes semblaven un període de temps desorbitat. En un racó de la meva ment recordava l'última vegada que en John havia estat a sobre i em preguntava si hauria de suggerir-ho de nou; si ell ho preferiria després de tot el que havia dit.

Esperava que no, perquè sabia prou bé que en el moment en que l'hagués despullat i veiés aquell tatuatge de nou, el voldria prendre, i no de forma suau. Vaig remoure'm en el meu seient, intentant redirigir els meus pensaments; però amb la pell d'en John sota la meva mà, el calor del seu cos contra el meu costat, la seva olor, els moviments de la seva respiració, la manera com el seu pols s'accelerava quan li parlava a l'orella, era impossible.

L'oportunitat disponible via el nou punt d'accés en els seus texans era temptadora, i cautelosament vaig escórrer els meus dits una mica més enllà, sabent que el seu jersei amagaria els meus moviments.

"Para," va xiuxiuejar, i jo ho vaig fer, immediatament. Vaig moure la mà enrere a la seva posició original i ell va girar el cap de nou, mirant amunt cap a mi. 'T'estimo,' estava escrit a la seva cara. 'Et vull' era a la seva mà agafant la meva cama, i el pols accelerat que podia veure bategant al seu coll; 'Sóc teu' estava gravat al seu maluc. Vaig prémer els meus llavis a la seva templa i vaig comprovar el meu rellotge de nou... quanta estona més podia tardar encara aquell viatge?

Deu minuts més tard, jo estava repassant la 16a versió del que li faria a en John tant aviat com arribéssim a casa, quan en Mycroft va colpejar la finestreta del conductor, fins que aquesta va abaixar-se una mica. "Codi set," va dir ell. "Directe a Baker Street." El cotxe va accelerar suaument al temps que ell es girava de nou, murmurant sota el nas. "El Ministeri pot esperar una estona més," va dir. "Pel País i la Reina és una cosa, però ningú hauria d'estar obligat a aguantar això." Per una vegada, semblava que li havíem esborrat l'expressió presumptuosa de la cara... El Nadal millorava.

Mentre el cotxe se n'anava, havent-nos en Mycroft llençat del cotxe seguits per les nostres bosses, ens vam mirar l'ún a l'altre.

"A dins," va dir en John, el qual semblava el millor pla. Ell es va moure per obrir la porta, mentre jo recollia la bossa i el seguia, incapaç d'aguantar-me prement-me contra ell i besant-li el coll. Li va costar tres intents encertar la clau al pany... no hi havia cap possibilitat que ell anés a sobre aquella nit.

El volia prendre desesperadament tant bon punt fóssim dins, però no volia haver de parar un cop haguéssim començat, ja n'hi havia hagut prou d'allò per un dia. Ell semblava ser del mateix parer, i va agafar la directa ràpidament escales amunt, passant de llarg la sala i ficant-se directament a l'habitació – al principi utilitzàvem la meva habitació, però en John es sentia més cohibit quan pensava que la senyora Hudson ens podia sentir. El canvi havia demostrat ser una decisió excel·lent.

Ell va aguantar la porta oberta per mi, llavors la va tancar i s'hi va repenjar, mirant-me mentre jo llençava la bossa al terra, encenia el llum, i em girava per encarar-lo.

Ens vàrem mirar l'un a l'altre, llavors em vaig treure la jaqueta i em vaig començar a descordar la camisa, els seus ulls seguint tot el procés, observant àvidament cada centímetre nou de pell exposada. Em vaig treure la camisa de dins els pantalons però me la vaig deixar posada, encara esperant.

Passats uns instants, ell ho va entendre, es va posar recte, agafant la vora del jersei, i estibant-la per damunt el seu cap. Normalment a l' hivern ell duia una camisa a sota, jo n'havia posat una a la bossa per ell, però ell no havia recordat posar-se-la. Vaig sentir una punxada quan vaig recordar el perquè, però no podia penedir-me del resultat mentre els meus ulls corrien pel seu tors.

Tot en ell era atraient per mi, des de la seva menor alçada, tot i que em guardava prou de demostrar-ho quan pensava en allò, fins al borrissol claret que li creuava el pit, la seva força, la solidesa de tot ell, com una roca; Ell m'ancorava. Fins i tot la cicatriu a la seva espatlla, sense la qual jo podria no haver-lo conegut. Em vaig treure la camisa, per quedar com ell, i la vaig deixar caure.

Després les sabates, jo primer, llavors ell, seguides pels mitjons, ambdós mirant la musculatura de l'esquena i braços de l'altre al ajupir-nos per trobar l'equilibri. Vaig agafar el meu cinturó per descordar-lo, llavors el vaig treure totalment del pantalons, i el vaig deixar caure immediatament… m'havia deixat que el lligués unes quantes vegades, fet que jo havia gaudit, però no creia que ara fos un bon moment per recordar-li. De totes maneres, no m'acabava d'agradar que ell no em pogués tocar; volia sentir les seves mans en mi aquella nit.

Vaig esperar-lo però ell va fer que no amb el cap. "Continua," va dir, la seva veu greu i una mica inestable; s'estava recolzant a la porta de nou. Jo vaig alçar una cella, però el vaig obeir, descordant-me els pantalons i després abaixant-los i traient-me'ls amb un cop de peu, abans d'alçar-me lentament per quedar dempeus davant seu en calçotets.

La seva mirada corria amunt i avall les meves cames i per tot el meu cos. Jo vaig tancar breument els ulls i vaig poder notar el seu desig com si estigués fregant suaument la meva pell. Quan els vaig obrir estava concentrat en la meva molt visible erecció, i descordant-se el cinturó.

Quan es va abaixar els texans, va quedar clar que ell estava tant encès com jo i jo vaig fer una passa cap a ell sense ni tant sols pensar-hi. Ell va decantar el cap de forma qüestionadora i jo em vaig aturar. "Junts?" va suggerir. Jo vaig assentir. Instants després els dos estàvem despullats, i molt, molt excitats.

Vaig fer una passa endavant de nou, i aquest cop ell va fer el mateix, aixecant el seu braç esquerre al temps que arribava a mi per envoltar amb la seva mà el darrere del meu coll. Ell es va estirar amunt a la vegada que jo m'inclinava i ja ens estàvem besant, devorant-nos, tota l'emoció i l'agitació del dia trobant per fi el camí de sortida dels nostres cossos, mentre silenciosament jo prometia tractar-lo amb més respecte en un futur i ell deixava clar que mai em deixaria, que podia creure en el tatuatge.

Ell fa fer la última passa i ja estàvem junts, totalment en contacte des de les nostres boques avall fins als nostres genolls. Vaig envoltar la seva cintura amb el meu braç esquerre i el vaig prémer contra mi, notant-lo dur, contra la part alta de la cuixa. La meva mà dreta acaronà avall cap al seu maluc automàticament, el meu polze resseguint les meves inicials… ja sabia què volia fer.

"John, t'asseuries al llit?" li vaig preguntar, i ell ens va fer girar als dos i va començar a caminar enrere cap a ell, les seves mans mantenint-me amb ell a cada passa que feia. Quan va arribar als peus del llit va asseure's, les seves mans acaronant la part del darrere de les meves cuixes al temps que arribava fins a mi, clarament pensant que allò era el que jo volia.

Jo vaig posar les meves mans a les seves espatlles i ell va mirar amunt, sorprès. "T'estires?" li vaig preguntar. Estic casi segur que no li hauria importat si l'hagués empès, aquest cop, però sentia que era millor anar amb compte durant un temps, fins que hagués aconseguit descobrir realment què volia en cada moment i què el feia feliç. Era inacceptable que en John es sentís de cap manera inferior a mi, ell era la millor persona que havia conegut mai.

Ell va fer el que li demanava i jo em vaig deixar caure de genolls, movent-me entre les seves cames mentre ell restava allà estirat. Podia notar esgarrifances corrent pel seu abdomen mentre em tirava endavant, i breument vaig prémer els llavis contra el tatuatge, abans de prendre una ruta més familiar xuclant-lo boca endins, empassant-me'l completament. En John encara no ho podia fer allò, tot i que ho havia intentat, però el seu reflex d'arcades era massa intens. No és que m'importés, m'encantava tot el que feia i em feia sentir una mica orgullós, d'alguna manera, de poder fer-ho jo, malgrat les meves experiències passades. Les pàgines web de les que ell tant es mofava de fet m'havien donat alguns truc força útils.

Vaig moure la mà dreta al tatuatge mentre treballava en ell, mirant mentre repassava les lletres amb el dit repetidament. Aquella era la cosa més increïble que em podria haver donat i sempre em penediria que la seva descoberta hagués estat enfosquida per altres successos del dia, tot i que el mal tràngol al final havia estat el millor que poda passar, ja que l'havia empès a parlar finalment i ara jo em sentia més en sintonia amb ell i confiava en el nostre futur del que potser havia fet mai. Recordava els silencis ocasionals i les ombres que cobrien en John degut al meu comportament – mai més les deixaria passar sense investigar-les. Sabia que no era bo en les relacions, que no entenia la majoria de les normes no escrites que tots els demés semblaven prendre per suposades, però li faria explicar-me-les si per ell eren importants.

Per ara, em vaig concentrar en donar-li unes bones associacions lligades al seu regal. Realment semblava estar funcionant; ell ja gemia, i feia balancejar la pelvis damunt el llit mentre jo alternava la meva tècnica, cargolant la llengua al seu voltant de la forma que sabia que li agradava, després taral·lejant de plaer mentre l'engolia en tota la seva llargada de nou.

"Sherlock!" va cridar, clarament acostant-se al límit, la seva mà engrapant-me els cabells mentre intentava apartar-me d'ell. Abans, l'hauria fet escórrer-se te totes maneres, confiant que estaria de nou preparat per l'acció en poc temps. La seva resistència era realment impressionant en relació a les estadístiques per homes de la seva edat. Però, clarament allò no era el que ell desitjava, així que em vaig enretirar i vaig fer servir la meva mà esquerre per agafar-lo i aguantar-lo enrere, movent la meva boca per besar el tatuatge de nou, per reforçar les bones sensacions connectades a ell. Si les coses anaven segons el pla, ell es sentiria excitat només amb que me'l mirés en un més.

Ell panteixava, esbufegant en busca d'alè mentre jo lliscava llit amunt fins estar al seu nivell, apuntalat amb els meus colzes mentre mirava avall cap al seu rostre. "John," vaig murmurar, abaixant el cap per besar-lo. Ell va pujar la seva mà fins darrere el meu cap i em va agafar dels cabells, tornant-me el petó apassionadament, abans d'agafar-me el canell esquerre i apartant-lo d'ell, alçant-lo per damunt el meu cap al temps que pujava un genoll per fer força i ens va fer voltar.

Ara jo estava en la poció que ell estava abans, estirat d'esquena al llit, amb els genolls doblegats i els peus a terra, però ell seia encamellat damunt meu. Va deixar-me anar el canell, acaronant tota la llargada del meu braç mentre es tirava endavant i em besava, i llavors va canviar la seva atenció cap al meu pit fins que va poder submergir el seu cap per llepar i xuclar els meus mugrons, gradualment deixant que el seu pes s'instal·lés damunt meu mentre ell es tirava endavant i es balancejava contra mi.

La combinació de sensacions amenaçava la meva concentració. Els meus mugrons no havien arribat mai a insensibilitzar-se ni una mica, i les accions d'en John encara semblaven poder curtcircuitar el meu cervell, tal ment com la primera vegada que ho havia fet, tots aquells mesos enrere. Jo m'havia tornat una mica millor en sobreportar-ho, però, i no vaig deixar que em distragués del meu objectiu final.

"Vull entrar en tu, John," li vaig dir. "T'està bé?"

Ell em va donar un somriure radiant. "Lubricant!" va dir ell, i es va asseure, abans de deixar-se caure amb el tors damunt el llit, agafant-me de la mà per a que jo l'agafés i fes contrapès mentre ell es tirava a la dreta, furgant dins la bossa que jo havia deixat allà al terra.

Em prendria allò com un 'Sí'.

"El tinc," va dir, i jo el vaig estirar amunt, a la vegada que m'asseia. Ell ja tenia l'ampolla oberta i aviat va estar untant-me amb la seva mà. Jo em vaig aguantar enrere amb les mans i vaig tirar el cap enrere, tancant els ulls per un moment per gaudir de la sensació, sabent que ni tant sols allò es podia comparar amb el que estava a punt de passar. Quan vaig mirar de nou, en John s'estava preparant a ell mateix, llavors simplement es va alçar sobre els seus genolls i es va enfonsar en mi, la seva mà dreta aguantant-se a la meva espatlla, i l'esquerra ajudant-lo a guiar-me dins seu.

S'ho va prendre amb calma, havent passat un parell de setmanes, i probablement també per torturar-me una mica, era just. La vista d'una part de mi enterrant-se dins el cos d'en John estava entre les meves cinc millors experiències visuals, les quals totes l'involucraven a ell d'una manera o altra. Ell també en semblava fascinat, tot i que òbviament per ell era més difícil d'observar. La vaga idea que havia estat considerant de posar un gran mirall de sobte es va convertir en un pla sòlid. Seria un regal de Nadal excel·lent per a en John, encara que fes uns dies tard.

Els meus pensaments van quequejar i defallir quan ell va seure completament damunt meu i jo vaig caure enrere sobre els colzes, mirant la seva cara mentre s'acostumava a la sensació de tenir-me dins seu. S'estava mossegant el llavi els ulls tancats en concentració. Estava absolutament esplèndid.

Passats uns moments, es va alçar una mica, i després es va deixar caure de nou, i ho va tronar a fer, i un altre cop, canviant d'angle fins a trobar el que li va fer caure el cap enrere i deixar escapar un gemec a crits dels els llavis.

El so va ressonar a través meu. Com més sorollós i vocal era ell, més semblava apagar-se el meu cervell, permetent l' instint llargament enterrat i insospitat emergir. Volia fer-nos girar, volia ser el que em guiés dins seu en comptes d'estar-me allà estirat, però em vaig forçar a quedar-me quiet. La meva mirada va baixar fins el tatuatge de nou i el vaig agafar pels malucs, no per intentar controlar les seves accions, només seguint-les, el meu polze acaronant les lletres mentre ell es movia, les meves inicials pujant i baixant amb els seus moviments.

Vaig mirar amunt i ell m'estava mirant. "Fes-ho, va," va dir.

Les meves mans es van flexionar abans que les pogués aturar "N'estàs segur?" vaig qüestionar, "No ho diguis només per mi, vull que tu estiguis content."

Ell va somriure, però llavors va tremolar mentre s'enterrava en mi de nou, els seus ulls tancant-se per un instant. "Fes-ho," va dir, "ho vull." Em va mirar. "Folla'm, Sherlock," va dir. "Fes-ho, ara."

Jo vaig grunyir a les seves paraules i vaig asseure'm, envoltant-lo amb els meus braços per subjectar-lo i concentrant la força en les meves cames, aprofitant-me del terra per canviar-nos llit enllà mentre giràvem, fins que en John va estar estirat amb el cap al coixí i amb mi inclinat amenaçadorament damunt d'ell, encara enterrat profundament en els seu cos.

Vaig alçar la seva cama dreta per damunt la meva espatlla i vaig empènyer un coixí sota la seva pelvis, deixant la seva cama esquerra a baix de forma que pogués veure la meva marca mentre m'internava dins seu, acaronant amb el polze sobre seu unes quantes vegades abans de desplaçar la mà per masturbar en John seguint els meus moviments.

Ell va arquejar l'esquena quan el vaig agafar i vaig poder veure els tendons el seu cos distendre's; les seves mans agafades a la vànova mentre intentava sobreportar totes les sensacions; no tardaria gaire.

El meu cervell s'estava apagant, el vòrtex de pensaments girant constantment, teories i connexions allunyant-se cada vegada més, callant, tant meravellosament silenciós, com si el meu cap s'hagués omplert només amb el rostre d'en John, la seva veu, la calor del seu cos envoltant-me tant estretament, tant, tant estretament, cos i ànima, portant-me la pau que només ell em podia donar.

Vaig deixar caure la meva mà esquerra d'on havia estat aguantant la seva cama buscant avall, agafant la seva mà per que alliberés la flassada i entrelligar els nostres dits. S'agafava desesperadament i em va mirar, esbufegant, el seu cos convulsionant al ritme del tremolor que podia notar recorrent el meu propi cos. "Sherlock, jo..." va panteixar sense alè, tancant els ulls un moment abans de concentrar-se en mi de nou, tot i que era un clar esforç fer-ho. Vaig poder sentir la tensió del meu cos i vaig intentar aguantar, esperar-lo.

"Junts?" va dir ell, com havia fet abans. Jo vaig assentir i el vaig penetrar feroçment, el meu ritme accelerant-se, observant el seu rostre, escoltant els seus sons, fins que ell va estrènyer-me els dits i els dos ens vàrem deixar anar.

Ell va ser sorollós; cridant que m'estimava, que era meu. Jo em vaig concentrar en el meu nom en la seva pell just abans que els meus ulls es tanquessin sols i em pogués sentir a mi mateix responent-li, però no sabria dir què li estava dient. Va ser magnífic.

Va passar una estona abans no em vaig recuperar prou per netejar-nos i llavors, en un acord, senzillament ens vàrem ficar al llit, tot i que encara era força aviat. Els dos teníem son enrederida, i aquell havia estat un dia molt intens.

"Què he dit?" Li vaig preguntar. No estava del tot segur de voler saber-ho, aquest cop, ja que estava bastant segur que hauria estat alguna cosa extremadament possessiva, però en John adorava poder fer-me això, semblava considerar l'habilitat de poder apagar el meu cervell com un dels seus majors èxits a la vida.

"Has dit que jo et pertanyia," em va dir, i jo vaig grunyir, deixant caure el cap a la seva espatlla. "Collons!," vaig murmurar, una expressió que rarament havia usat abans de conèixer-lo a ell. "Em sap greu, John."

Ell va riure. "Així que he d'entendre que el regal t'ha agradat?" va preguntar i jo li vaig somriure, agraït de que no estigues enfadat.

"Potser el Nadal no és tant dolent," vaig concedir. "Potser l'any que ve podries provar amb algun altre lloc que no m'importi que la resta vegin?" S'havia d'intentar.

"Oblida-ho," va dir, badallant. "Això ha estat estrictament cosa d'un sol cop, i només per als teus ulls."

I tant, vaig pensar, presumptuós i ell va riure per sota el nas.

"Ja ho podries haver dit en veu alta," va assenyalar. "Però tens raó." va acaronar-me els cabells amb els dits una última vegada, abans de posar-me la ma al coll. "Sóc teu, Sherlock," va dir. "Teu, i de ningú més. Per sempre." Es va arronsar d'espatlles. "És lícit dir que et pertanyo."

Jo vaig fer que no amb el cap. "Ens pertanyem l'un a l'altre," el vaig corregir. Ell va somriure, però ja s'estava adormint. Em vaig mirar la seva estimada cara. Un dia, faré gravar questes paraules i te les posaré al voltant del dit, vaig pensar. Vaig besar-li el cap, i el vaig empènyer cap a mi, permetent-me unir-me al seu son.

Tot estava bé.

A.N.

I realise that there are questions which I have not resolved in this story, such as Sherlock's father etc, but I felt there had really been enough talking (to say the least, you may be thinking) and it was time to move on.

I have hugely enjoyed revisiting this world, so who knows - I've left myself a little temptation to return one day...