Tot Allò Que Amagues

Traducció del fic "The Things You Hide" de verityburns (fanfiction punt net /u/2494960/)

Capítol 1

"Puta merda!"

Va ser el familiar to baríton el que va despertar en John de la becaina, més que la paraulota. Tot i que, a mesura que es s'espavilava la son, va reconèixer que sentir paraulotes amb aquella veu concreta era per si inusual.

"Au! Collons."

La nova explosió va posar en John dempeus de la seva butaca i cap a la porta de la sala, mirant escales avall per veure en Sherlock assegut a mig camí, intentant arremangar un camall dels pantalons.

"Estàs bé?" va preguntar en John insegur. El cap d'en Sherlock va girar a banda i banda i gairebé s'esfondra de gairell. En John va córrer escales avall per subjectar-lo. "Déu meu, t'has fet mal? Què ha passat?" Es va agenollar al graó i va començar a passar les palmes damunt les costelles d'en Sherlock, buscant lesions.

En Sherlock va esbufegar una alenada i la pregunta va ser resposta abruptament; En John es va engarrotar impactat. "Estàs borratxo!"

"Shhh…" en Sherlock va estirar una mà i va posar un dit amb prou imprecisió damunt la boca d'en John. "No li diguis a en John," li va manar amb urgència.

Les emocions d'en John van girar entre la incredulitat, la preocupació i la tendència a riure com una hiena. La ruleta encara girava per una decisió definitiva quan es va forçar a entrar al mode doctor.

"Bé, hem de fer-te pujar la resta d'escales abans no caiguis d'aquí," va dir amb fermesa. "Au va." Va estirar el braç d'en Sherlock al voltant de les seves espatlles per posar-lo dempeus, utilitzant la força considerable de les seves cames per forçar en Sherlock a alçar-se, llavors pràcticament el va carregar fins dalt. En un instant va debatre les avantatges del sofà, i va decidir prosseguir amb en Sherlock cap a la seva habitació, on va intentar deixar-lo damunt el llit.

El pla va funcionar bé, excepte per la part en la que els llargs dits d'en Sherlock s'havien entrelligat en el teixit balder del jersei de punt d'en John, forçant-lo a seguir-lo o arriscar-se a dislocar-los.

"Què has..." en John va restar agenollat precàriament al marge del llit i va estirar el coll per mirar-se la pròpia espatlla. "Necessito encendre el llum," va dir, però en Sherlock no va fer cap intent de desentortolligar-se.

"Magnífic." en John va arronsar l'altre braç dins la màniga i va treure¡s el jersei pel cap, deixant-lo en mans d'en Sherlock mentre s'alçava per encendre la làmpada.

Es va girar cap a la vista surrealista d'en Sherlock Holmes assegut al marge del seu llir, mirant amb intensitat i aflicció la peça de llana buida entre les seves mans.

"Què ha passat?" va preguntar en John. "Anaves a comprovar un sospitós... com has acabat així?" Va brandar el braç per indicar l'alt grau d'embriaguesa davant d'ell.

"Hi havia…" en Sherlock va abandonar el jersei, "…un bar," va acabar, entretancant els ulls cap a en John. "El subjspitós…" Es va aturar arronsant les celles, com si fos conscient que hi havia alguna cosa que no acabava de quadrar amb aquella paraula però pogués assenyalar el què. "Bar," va dir de nou.

"D'acord, així entenc que hi havia un bar," en John va reconèixer, agenollant-se per deslligar les sabates d'en Sherlock.

En Sherlock va observar el procediment amb interès. "Sabates," va enunciar.

En John les hi va treure, i llavors li va retirar els mitjons també, els dits d'en Sherlock van cargolar-se immediatament en el pèl de la catifa.

"Hora d'anar a dormir?" va preguntar.

"Ho és per a tu," va assentir en John, posant-se dempeus de nou. "Així què ha passat al bar? El sospitós t'ha pagat una roda?"

"Moltes rondes," en Sherlock va assentir emfàticament quasi caient endavant amb el moviment. En John el va estabilitzar, però no el va empènyer enrere – probablement seria més fàcil treure-li la roba mentre estigués assegut.

"Ell ha intentat… ha intentat…" en Sherlock semblà perdre el fil de la frase, al temps les mans d'en John s'agafaven amb força als seus braços.

"Ell ha intentat fer què?" Qualsevol rastre d'humor esvaït del seu to de veu.

Els ulls d'en Sherlock es van obrir de bat a bat indignadament. "Ha intentat bezar-me!" es va queixar.

En John se'l va quedar mirant, només un xic distret pel papissot. "Això és tot el que ha intentat fer?" va preguntar, debatin-se entre si trencar el nas seria suficient pel desconegut, al qual ell segur perseguiria tant bon punt fos segur deixar en Sherlock sol, o si caldrien mesures més serioses.

"Sha nyia prou" va declarar en Sherlock amb fermesa, mentre en John començava a retirar-li la jaqueta de les espatlles. "Li he dit…" va intentar alçar els braços presumptament per fer un dels seus gran gestos, però es va trobar que estaven atrapats al seus costats per la jaqueta. Allò va semblar confondre'l i va forcejar una mica fins que en John finalment li tragué la jaqueta, moment en el que en Sherlock va llençar ambdós braços al seu voltant. "Li he dit... no és bo," li va confiar, girant la cara cap al coll d'en John i inhalant profundament. "No és bo."

"No, a tu no t'agraden aquestes coses. Ho sé, ho entenc," va estar-hi d'acord en John, desempallegant-se i començant amb els botons de la camisa.

"No és bo si no és en John," va mussitar en Sherlock, el seu cap penjant endavant altra vegada.

Els dits d'en John van aturar-se, havia d'haver-ho escoltat malament, o al menys malentès. Va mirar avall cap a les seves mans i va esperar a que fossin fermes de nou. Llavors va acabar la feina i va tibar la camisa fins alliberar-se, llençant-la en la direcció del cossi de la roba bruta.

"No li diguis a en John," va insistir en Sherlock altra vegada. "No li pots dir a en John. Ho espatllaria tot." Les parpelles li queren.

"No pateixis," el va tranquil·litzar en John, atenyent la samarreta amb la qual dormia i posant-la-hi pel cap, guiant els seus braços dins d'ella d'un en un. "Au va, estira't. Necessites dormir una mica." Va empènyer-lo i en Sherlock es va estirar obedient, en John va alçar-li les cames virant-les cap a el llit, preguntant-se què diantre estava passant per aquell cap pitof.

Va seure a la bora del matalàs i es va reclinar per recolzar el dors de la mà contra el front d'en Sherlock, agafant-li el canell amb l'altra mà i comprovant-li el ritme cardíac, els ulls en el despertador mentre contava.

Passats uns segons, en Sherlock va sospirar. "En John no em vol," va enunciar amb tristor.

En John va perdre el compte de per qui número anava. Llavors es va recordar a si mateix que en Sherlock estava begut i mentalment va afegir '... posant parts del cos a la nevera' al final de la frase. "Estic segur que podeu arribar a un acord," va respondre, començant a contar de nou.

L'expressió d'en Sherlock es va tornar més consternada i en John li va deixar anar el canell que li subjectava i va arronsar les celles, descobrint que la seva altra mà li estava acaronant els negres i rinxolats cabells. No tenia cap record d'haver decidit fer allò. Va arribar al cobrellit que restava plegat damunt la capçalera dels peus del llit i el va desplegar, llavors es va moure per aixecar-se, però la veu d'en Sherlock el va deixar clavat on era.

"Queda't." Els sues ulls estaven ben oberts i candorosos, i en John es va donar un moment per assimilar la visió d'en Sherlock amb les defenses abaixades i deixant sortir els seus pensaments lliurement. Va obrir la boca amb un mot interrogatiu als llavis... però llavors e va aturar i va girar el cap enrere. No s'aprofitaria del seu amic, per més aclaparadora que fos la temptació.

En Sherlock es va girar de costat, cargolant el seu cos al voltant d'en John. "En vull més," va murmurar en la penombra mentre els seus ulls es tancaven finalment.

La respiració d'en John semblava haver fugit d'escena, ja que per més que ho intentava no aconseguia recuperar l'alè. "Què vols dir?" va preguntar finalment, però no hi va haver resposta.

Es va girar i va recolzar els colzes als genolls, deixant caure el cap a les seves mans. Va seure d'aquella manera durant una estona, notant l'escalfor d'en Sherlock contra la part baixa de l'esquena, llavors va sospirar.

"Què vols de mi?" Va parlar molt suaument, sense esperar cap resposta, però en va obtenir una de totes maneres. Tot just el més lleu dels xiuxiuejos de l'alè d'un home a punt de caure adormit...

"Tot."

oOo

El dia següent, en John no sabia què fer.

A penes havia dormit la nit anterior, assegut amb en Sherlock preocupat per si es trobava malament. O, més honestament, perquè tenia l'excusa de que en Sherlock es podia trobar malament. Per quan s'havia forçat a admetre que en Sherlock estava bé, i que una mà pentinant-li els cabells durant hores no era mèdicament necessària, s'havia fet realment molt tard.

En Sherlock havia estat inquiet tot el matí i clarament amb ressaca. Preguntes sobre el misteriós sospitós de la nit anterior foren ignorades i va mantenir un murmuri força baix de renecs, el qual s'aturava immediatament en el moment en que en John s'alçava, i que es reprenia al ser oferta una nova i supèrflua tassa te.

Cap al capvespre, era al sofà i s'havia escarxofat en la seva imitació d'un efígie... ulls tancats, mans premudes juntes com en una pregària; canvia el pijama per una armadura i no restaria fora de lloc en una cripta. En John segué i l'observà, volent creuar l'estança i aprofitar l'ocasió però incapaç de superar el temor d'estar veient més del que hi havia i que allò ho assolés tot.

"Tard o d'hora algú vindrà i et calcarà," va advertir passada una estona.

En Sherlock va bufar pel nas però no va obrir els ulls. "Els calcs es fan de monuments plans més que de representacions en tres dimensions, com es pot deduir pel nom. A vegades les coses són tant enlluernadorament patents i així i tot tu sembles no veure-ho, ignores els fets, descartes les evidències, i segueixes amb només la teva estreta percepció, incapaç d'ometre una sola badada i si penses anar-te'n, fes-ho, marxa."

La seva boca es va tancar de cop alhora que la d'en John s'obria i un silenci incòmode es va estendre pel pis, fins que el va pertorbar la remor de la bata de seda d'en Sherlock al girar-se d'esquenes a la sala.

"Sherlock, quant recordes d'ahir nit?"

"Suficient per desitjar que ho oblidessis."

Bé, allò semblava prou clar. En John va exhalar, llavors es va moure cap a la taula i va encendre el seu portàtil per treure's tot allò de la ment i tornar a aigües més calmes. Va obrir una pàgina nova i se la va quedar mirant.

'... si te penses anar-te'n, fes-ho, marxa.'

Anar a on? En John va frunzir el front. De fet havia passat el matí debatent alguns plans d'acció força dràstics, però marxar mai n'havia sigut un - a part de la por que li impedia intentar-ho. No volia alterar l'acord que tenien de forma tan radical que de resultes hagués de mudar-se. Va alçar el cap i va mirar cap al bony en forma de Sherlock que hi havia al sofà.

'... fes-ho, marxa... fes-ho, marxa... fes-ho, marxa.'

Per què en Sherlock pensava que ell volia marxar?

"La redacció del teu blog tindria més èxit si de fet redactessis alguna cosa, més que no pas si et quedes observant-me la nuca." La veu era lacònica, com era habitual quan estava en aquell humor, però hi havia alguna cosa estranya en ella.

En John va seure allà i va repassar-ho dins la seva ment. Si en Sherlock recordava la nit anterior, li preocupava que en John hagués malentès les seves paraules i s'hagués ofès? Ofès prou per marxar? Però no... en Sherlock no en tenia ni idea de temes emocionals, però segur que coneixia en John millor que això? Les celles se li ajuntaren en pensar.

"Redéu, puc escoltar els engranatges girant."

En John va ser colpejat de sobte per la inspiració i es va alçar, creuant l'habitació per enfilar-se al marge del sofà. En Sherlock no va mirar-lo. Tampoc semblava estar respirant. "Ho pots esborrar això, si fos necessari?" Va preguntar en John. "Si dic o faig alguna cosa que malmet la nostra amistat, podries esborrar-ho i que tornéssim a ser com abans?"

Lentament, en Sherlock va girar el cap. "Fins ara, el total de records esborrats amb èxit associats amb tu és exactament zero," li va advertir. "Però estic molt disposat a intentar-ho, si això vol dir que et quedis."

En John el va mirar arronsant les celles. "Deixem una cosa clara ara mateix, vols? No me'n penso anar a menys que em facis fora." Les celles d'en Sherlock s'alçaren i en John va intentar pensar en una manera de ser clar sense ser massa descarat. "Si tinguessis tot el que necessites per ser feliç," va començar amb cautela, "diguem, un setanta o vuitanta per cent de tot el que volguessis a llarg temi..." Es va aturar, armant-se de valor. "Ho arriscaries per la possibilitat del cent per cent?"

En Sherlock es girà panxa enlaire, estudiant en John de ben a prop. "El risc és més gran per la meva part," va assenyalar al cap d'una estona. "Tu tens altres amics, mentre que jo…" Es va encongir d'espatlles.

En John el va mirar fixament, intentant jutjar si estava adaptant el que acabava d'escoltar a les seves pròpies esperances, o és que... Es va rendir i va decidir despullar-se totalment. "No hi hauria cap risc per a tu," li va prometre. "Cap risc en absolut."

Diferents expressions es succeïren en el rostre d'en Sherlock més ràpid del que en John les podia identificar, i l'instant es va estirar mentre esperava, sentint-se com si s'acabés de llençar daltabaix d'un penya-segat sense estar segur d'estar agafat a res. Començava a perdre la compostura quan en Sherlock el va agafat, atansant-se i subjectant-li els canells, i col·locant-li la mà directament sobre el seu cor.

"Teu, si el vols," li va oferir abruptament.

En John el va mirar bocabadat i en Sherlock el va deixar anar. "Tal com està," va afegir, girant el cap enllà.

En John no va apartar la seva mà, però va abaixar la mirada per observar-la, els seus dits rabassuts i aspres contra la prima tela de la samarreta grisa d'en Sherlock. Podia notar el cor a sota bategant massa ràpid, insegur de ser benvingut, indecís del seu valor. "El vull," va dir, els dits flexionant-se. Va mirar de nou amunt a la cara d'en Sherlock. "El vull."

"Què vols exactament?" en Sherlock el mirà de reüll i en John va somriure, llavors deliberadament va deixar que els ulls vaguessin avall pel seu llarg coll, notant com empassava compulsiva-ment. A través del magre pit, veient els mugrons erigir-se - va fregar amb el polze el més proper i el cos sencer d'en Sherlock va tremolar, però llavors la seva mà va volar a cobrir la d'en John, aturant la seva exploració. "Què vols de mi?" va preguntar de nou.

En John va pestanyejar al reconèixer la seva pròpia pegunta de la nit anterior. Només hi havia una sola possible resposta. "Tot," va respondre. "Ho vull tot. Tot el que mostres al món i tot allò que amagues."

En Sherlock s'incorporà per seure, posant-los cara a cara. "Com de segur n'estàs?" va preguntar, mentre la mà d'en John va lliscar corbant-se al seu maluc. "Perquè no pots fer-te enrere d'això, ho has d'entendre."

El seu rostre estava atent i l'altre mà d'en John es va alçar per acaronar amb les puntes dels dits el pòmul perfecte, sense poder creure que ho estigués fent. I totalment incapaç d'aturar-se.

En Sherlock va allargar la mà per agafar-lo per les espatlles. "John! John, mira'm. No estàs parant atenció."

"Ets guapo."

En Sherlock va somriure i frunzir el seny a la vegada, la qual cosa va fer que en John el volgués besar. "Gràcies, però necessito que et centris," va insistir.

"Et vull besar."

"Ai Senyor." En Sherlock va empassar, els seus ulls vagant per la cara d'en John. "Escolta'm. N'has d'estar segur. Has d'estar absolutament segur que això és el que vols, perquè si fas això... si em deixes entrar... Jo mai, mai et deixaré anar."

"Bé," va dir en John.

Els dits d'en Sherlock es van estrènyer. "Ho dic seriosament," el va renyar. "Sóc obsessiu i possessiu i definitivament no comparteixo. Si prens aquest pas, m'embolcallaré al voltant de la teva vida fins que t'ofeguis en mi. Et consumiré John. T'ho hauries de pensar... Sóc perillós."